Plagi

previous arrow
next arrow
previous arrownext arrow
Slider

Un escriptor rep una estranya visita. L’home està sol a casa, intentant escriure alguna cosa, encara que amb pobres resultats, quan una dona prou més jove que ell, entra al seu despatx. Com no podia ser d’altra manera, l’home es sorpren i li pregunta a la dona qui és. Ella es presenta com una periodista, una redactora d’una revista digital dedicada al món de les lletres, i s’excusa per la seua entrada intempestiva, diguent que la dona de la neteja li ha dit que podia passar. Al principi, assistim a una entrevista més o menys normal, però a poc a poc se’n adonem que te poca cosa de normalitat, ja que l’ironia i les pulles acaben dominant la situació.
L’escriptor rep una telefonada que talla la conversa i el contingut de la mateixa revela a l’home que la periodista ha entrat sense demanar permís a ningú. Ella al adonar-se que acaba de ser descoberta, arruixa a l’home amb un esprai que el deixa inconscient. Quan ell desperta, està lligat a la cadira i protesta inutilment. Ella, nerviosa, comença a desvelar qui és en realitat: fa uns anys va ser alumna seua a un taller d’escriptura. Ell diu que no la recorda i ella no se ho creu. Acusa a l’home de haver plagiat les seues històries, els seus personatges, etc. Per a demostrar-ho, li llegeix un fragment d’una obra de l’escriptor. Al acabar li diu que l’argument és d’ella, que li’l va contar al taller, i que ell la va copiar. L’acusa directament de plagi. Li conta que en un principi ella pensava que l’interés que ell mostrava per l’argument, era potser un interés romàntic cap a ella, però al veure que no contestava les seues telefonades es va oblidar del tema. Fins que va llegir el nou llibre de l’escriptor, on aquest copiava les seues idees. A poc a poc anem descobrint que a partir d’aquell taller, l’home va plagiar totes les idees que ella li va proposar. Ell li dona llargues mentre intenta desfer-se dels seus lligams. Li proposa algun tipus d’acord, ficar el nom d’ella als agraïments del llibre, o alguna cosa així, però ella no accepta, vol eixir a les portades dels llibres com a co-autora. Davant la negativa de l’home, l’amenaça amb torturar-lo fins que accepte les seues condicions. Finalment ell sembla transigir, sobretot per distraure-la de les seues intencions. Però la dona vol arribar encara més lluny, vol fer una «societat» d’escriptors a partir d’eixe moment: escriure a quatre mans les futures obres. L’home no està disposat a acceptar, i comença una forta discusió. Però ell ja s’ha desfet del seus lligams i la baralla esdevé en un enfrontament fisic, que acaba amb la mort de la dona.
Però, és aquest el resultat final? O potser l’autor ens prepara alguna sorpresa que ens faça entendre millor que ha passat entre aquests dos personatges?

EQUIP ARTÍSTIC / TÈCNIC
Autor: Rodolf Sirera.
Música original: Víctor Lucas.
Intèrprets: Diego Braguinsky, Sandra Cervera, Paula Braguinsky.
Direcció: Rebeca Valls – Edison Valls.
Ajudantia direcció: Paula Braguinsky.
Espai Escènic: Josep Simón i Eduardo Díaz.
Disseny il·luminació: Ximo Rojo.
Disseny i confecció vestuari: Jairo Carrasco.
Maquillatge i perruqueria: Celina Cualladó.
Vídeo i fotografia: Josevi García Herrero.
Disseny gràfic: Assad Kassab.
Espai sonor: Víctor Lucas.
Selecció musical: Víctor Lucas, Rebeca Valls, Edison Valls.
Realització escenografia: Neo Escenografías – Maderatto SL.
Disseny i construcció utillatge: Enric Juezas.
Regidoria: Paula Braguinsky / Jairo Carrasco.
Servei Tècnic: Trasto, S.L.
Cap Tècnic: Edmundo Gómez Martín.
Distribució i Gira: Ornits.
Producció executiva: Diego Braguinsky, Pep Chiveli.
Producció: Elpuntdelai, S.L.